Please click here to leave an anniversary message (in any language you choose). You do not need to be a member of Lowlands-L to do so. In fact, we would be more than thrilled to receive messages from anyone. Click here to read what others have written so far.
What’s with this “Wren” thing?
The oldest extant version of the fable
we
are presenting here appeared in 1913 in the first volume of a two-volume anthology
of Low
Saxon folktales (Plattdeutsche
Volksmärchen “Low German Folktales”)
collected by Wilhelm Wisser (1843–1935). Read
more ...
El cargolet acostumava a niuar al garatge. Un dia, els vells van sortir del niu – volien trobar alguna cosa de menjar per a les seves cries – i deixàren els
novells tots sols.
Una estona més tard, el cargolet pare torna a casa.
«Què ha passat aquí?», diu. «Qui us ha fet mal, mainada? Esteu atemorits!»
«Oh, pare,» diuen, «ha vingut un monstre gran fa un moment. Tenia un aspecte feroç i horrible! Ha mirat el nostre niu amb els seus ulls grans. Això ens ha atemorit molt!»
«Ja veig,» diu el cargolet pare, «a on ha anat?»
«Bé,» diuen ells, «ha baixat en aquesta direcció.»
«Espereu!» diu el cargolet pare, «el perseguiré. No us preocupeu, mainada. L’agafaré.» I seguidament surt volant darrere d’ell.
Quan gira pel cantó, és el lleó qui camina per allí.
Però el cargolet no té por. Es posa damunt de l’esquena del lleó i comença a reprobar-lo. «Què feies prop de casa meva,» li diu, «i atemorint la meva mainada?!»
El lleó no li presta cap atenció i continua el seu camí.
Això fa que el bocamoll el recrimini més furiosament. «No tens res a fer allí, t’adverteixo! I si tornes,» li diu, «bé, aleshores ja veuràs! No ho vull fer,» diu i finalment alça una de les seves potes, «però et trencaria l’esquena amb la meva cama en un segon!»
I després d’això, vola al seu niu.
«Ja està, mainada,» diu, «li he donat una lliçó. No tornarà.»
Frontpage
El cargolet acostumava a niuar al garatge. Un dia, els vells van sortir del niu – volien trobar alguna cosa de menjar per a les seves cries – i deixàren els
novells tots sols.
