Please click here to leave an anniversary message (in any language you choose). You do not need to be a member of Lowlands-L to do so. In fact, we would be more than thrilled to receive messages from anyone. Click here to read what others have written so far.
What’s with this “Wren” thing?
The oldest extant version of the fable
we
are presenting here appeared in 1913 in the first volume of a two-volume anthology
of Low
Saxon folktales (Plattdeutsche
Volksmärchen “Low German Folktales”)
collected by Wilhelm Wisser (1843–1935). Read
more ...
Catalan-Valencian-Balearic: Valencian
Listen to this version narrated
with native pronunciation:
El caragolet acostumava a niuar al garatge. Un dia, els vells eixiren del niu – volien trobar alguna cosa per menjar per a les seues cries – i deixàren els xicotets tots sols.
Una estona més tard, el caragolet pare torna a casa.
«Què ha passat ací?» diu. «Qui vos ha fet mal, xiquets? Esteu atemorits!»
«Oh, pare,» diuen, «ha vingut un monstre gran fa un moment. Tenia un aspecte feroç i horrible! Ha mirat el nostre niu amb els seus ulls grans. Això ens ha atemorit molt!»
«Ja veig,» diu el caragolet pare, «per on ha anat?»
«Espereu!» diu el caragolet pare, «el perseguiré. No vos preocupeu, xiquets. L’agafaré.» I seguidament eix volant darrere d’ell.
Quan gira pel cantó, és el lleó qui camina per allí.
Però el caragolet no té por. Es posa damunt de l’esquena del lleó i comença a reprobar-lo. «Què feies prop de la meua casa,» li diu, «i atemorint els meus xiquets?!»
El lleó no li presta cap atenció i continua el seu camí.
Això fa que el bocamoll el recrimine més furiosament. «No tens res a fer allí,
t’advertisc! I si tornes,» li diu, «bé, aleshores ja veuràs! No ho vull fer,»
diu i finalment alça una de les seues potes, «però et trencaria l’esquena amb
la meua cama en un segon!»
I després d’açò, vola al seu niu.
«Ja està, xiquets,» diu, «li he donat una lliçó. No tornarà.»
Frontpage
